Ostegun Santua A (2017-04-13)
HOMILIA

Anai-arrebok!

Zoritxarrez, gaurko Mezako lehen irakurgaia entzun gabe utzi dugu: juduek mendetan ospatu izan duten eta ospatzen duten Pazko Afariaren fundazioa edo eratzea dakar irakurgai horrek. Guk Jesusen Azken Afaria ospatzen dugu gaur. Biak dira gertaera fundatzaile edo eratzaile.
Kristauontzat, Jesusen Azken Afariak bukatutzat eman du juduen Pazko Afaria. Jesusenak ordezkatu du juduena. Jesusen Azken Afaria, fede-elkarte berri baten hasiera da.
Alde handiak dira bien artean. Batetik, juduena familia-afaria zen. Familia bat elkartu ohi zen, eskuarki bederen. Jesusen Afarikoan, mundu osoa elkartzen da, mundu osoa da helburu: mundu osoari begira ospatzen da. Juduen afarian, animalia bat jaten zuten. Jesusen Afarikoan Jesus bera jaten dugu; Jesus bera da arkumea. Jesusen Afari hori estu eta biziki lotua dago Gurutzeko heriotzarekin. Gurutzera jasoko nautenean, gizon-emakume guztiak erakarri ditut neugana.
Honek guztiak ondorio handiak ditu guretzat. Jesusen Afaria ospatzen dugunontzat. Jesusen Afarian, esan dugu, Jesus bera jaten dugu. Kontua ez da haren haragi fisikoa jatea. Kontua da, harekin bat egiten dugula: haren asmoekin, haren ustearekin, haren bizitzarekin.
Gure Azken Afariak lotura estua du gure gurutzearekin. Gure gurutzea, Jesusena bezala, gizon-emakume guztiak Jesusen mundura erakartzea da.

Hermanos, celebramos la Última Cena de Jesús. Es distinta de la Cena Pascual de los judíos. Con todo, conocer ésta nos puede ayudar para conocer la de Jesús.
En la judía celebraban el Paso del ángel: al pasar, mataba a los primogénitos egipcios; pero pasaba sin hacer daño a los israelitas.
En suma, los judíos celebraban la Pascua, es decir, el Paso. Tanto el Paso del ángel, como el Paso de la esclavitud a la tierra prometida.
La Última Cena de Jesús, señala el Paso de la vida sin vida del pecado, a la vida auténticamente vida, de la gracia. Señala el Paso de Jesús de esta vida a la vida divina. En la Cena del Señor celebramos la Pascua de Jesús y nuestra propia Pascua. Celebramos el Paso. Ello implica muchas cosas.
En efecto, podemos distinguir tres posturas distintas en nuestra celebración de la Cena del Señor.
1.-Podríamos quedarnos simplemente con representar la Última Cena: con hacerla visible, con verla. Es lo que hacen muchos turistas con los sucesos de la Semana Santa. Verlos como simples espectáculos.
2.-Otra forma podría ser la de revivir la Última Cena. Vivir desde del corazón el destino de Jesús: su entrega, su sufrimiento, su apertura a Dios. Sería algo como quedarse en los sentimientos.
3.-Una tercera podría y debería ser la de recrear la Última Cena. Hacerme yo mismo Jesús. Hacerme yo mismo misericordia, amor, justicia. Hacerme yo mismo Semana Santa. Hacerme yo mismo Vida Santa de Jesús. Para atraer a toda la humanidad al mundo de Jesús.

Senideok, Eukaristia hau ospatzean, oinak garbitzearen keinua ikustean, saia gaitezen Jesusekin bat egiten.
Izan dezagun gogoan: Esan litekeela, mundu guztiari jaten eman nahi izan diolako hil dutela.
Lagundu gaitzala Andre Mariak. Argitu eta adoretu gaitzala Jesusen Espirituak.

Dionisio Amundarain